lunes, 8 de junio de 2009

Sopa de punta (tercer parte)

-Güenu, cuasi está -dijo`l viajeru-. El casu es que, cuandu`l rei y la reina toman la sopa, gastan un mantel de jilu, las sus mijoris cuchares y embarnías, tarreñas y flores. Tienin una torta de pan triscu y un pocu de quesu güenu y juerti, amás d`un butillu de vinu tintu.
Peru... si unu tién d`apañase ensín esu,
de náa val comese mas el sesu.
La mojer taba mui aleáa. "Él sedría pa ser el rei y yo sedría la reina", cudó.
En toa manera que compuso la mesa col su mantel mas pintureru, las sus mijoris cuchares y embarnías y daque flores. Cunvirtió`l restu de la jarina nuna torta y la cució nel jornu. Ena dispensa alcontró un pocu de güen quesu juerti y de la godea trijo una botella de vinu tintu escuru.
El viajeru metió la cuchar ena sopa y sacó la punta. Ensugóla, guiñóle un güeju y la golvió a meter nel bolsu del su lásticu. Derréu dijo:
-La cena está servía.
La mojer puso`l pan y el quesu ena mesa.
El viajeru echó la sopa enas embarnías. Depués s`asentarin juntos, dijérinsi que aprovechi y comierin.
Y, ¿sabéis?, jue la cumía mas prestosa, mas güena qu`ella bía prebáu enjamás. Onqui era cincía, tinía una componencia especial, mágica, qu`hicíala tan güena...
Trés finar la sopa, el pan y el quesu, bebierin el vinu tintu. Polo que se vei, soltólos las linguas y él cuntó hestorias de los sus viajis alredor del mundu. A la final de la nuechi, ella cuntaba enclusen daque chistes.
Cuandu allegó la hora de dir a durmir, la mojer dijo:
-Un hombri tan grandi comu usté no tién de durmir nel suelu.
En toa manera qu`hézole la cama que tinía libri.
Y, de mañana, despertólu con un tangue de café y un suerbu de whisky.
A la final, cuandu`l viajeru diba pola puerta a puntu d`anajar, ella escarceó enti las sus jaldas, sacó un chin doráu y pretólo ena manu del viajeru.
-Gracias -díjolu-, me deprendió angu verdaeramenti útil. Me deprendió a jacer sopa sólu con una punta.
-Güenu, en rialidá es fácil enforma -retrucó-, siempri que se tenga angu güenu p`añidir.
Depués, echó a andar pol sedu. Cuandu taba a puntu de esapaecer, arrecatóse y esmengó la manu nel airi pa despedise d`ella. Ella degolvió`l saludu y díjose a sí mesma: "La verdá es que no es fácil conocer genti comu ésta".

No hay comentarios: